La Unió de Cooperatives de Mataró va néixer l’any 1927 de la fusió de quatre de les cooperatives de consum que hi havia a la ciutat: LA PUERTO-RIQUEÑA i la MARÍTIMA DE MATARÓ fundades el 1890, LA PROTECTORA MATARONESA de 1904, el ECONOMATO REPUBLICANO FEDERAL de 1913 i la cooperativa de producció LA UNIÓN PRODUCTORA de 1924( a Mataró hi havia un total de 15 de consum, 2 cooperatives de 2n. Grau i 1 cooperativa sanitària).
El capital social de la nova UCM sumava 630.000 pessetes i un nombre total de 440 socis, que equivalia a 440 famílies associades, dins d’un Mataró que just arribava als 20.000 habitants.
El desembre de 1926 s’havia inaugurat el CAFÈ DE MAR, local social de LA MARÍTIMA i el 1934 s’iniciaren les obres del CAFÈ NOU, essent ja aquesta una obra col·lectiva de l’UCM.
La llei de Cooperatives de 1934 de la Generalitat republicana i l’aixecament militar de 1936 va accelerar la fusió de dos de les altres cooperatives de consum que encara persistien, LA LLAVANERAS, la degana de les cooperatives de Mataró, de 1870 i l’ESTRELLA MATARONESA nascuda de la fusió el 1935 de LA MATARONESA de 1870 i de LA ESTRELLA de 1907.
Acabada la Guerra Civil tots els locals de l’UCM foren incautats pel regim franquista per considerar-los Béns . Es retorna el patrimoni l’any 1941 amb l’afegitó que el forn col·lectiu LA TAHONA s’incorpora a aquest patrimoni retornat. Amb fortes dificultats es torna a re-emprendre l’activitat cooperativista en uns moments de dures condicions econòmiques i de carestia dels productes.
La creació del Institut de la Seguretat Social posa dificultats en la subsistència de les cooperatives de consum al prohibir-les la seva activitat mutualista, que era una de les funcions bàsiques de las cooperatives.
L’any 1950 davant la voluntat de seguir oferint als cooperadors el servei de mutualisme, l’UCM inicia converses amb la Cooperativa de serveis sanitaris la mútua ALIANZA MATARONESA, fundada el 1909, per tal de fusionar-se. S’arriba a l’acord que sigui aquesta qui segueixi amb la tasca mutualista i sanitària i l’UCM ofereixi recíprocament els seus serveis als associats de la Mútua.
El 1951 es realitza la fusió. L’Alianza aconsegueix de forma subreptícia que les diferents cooperatives que formen l’UCM es converteixin en simples seccions de la Mútua on malgrat el pes important tan de socis com de patrimoni aportat sols puguin estar representats en la junta de l’Alianza pel president de l’UCM. Amb el Cedo y Transfiero tot el patrimoni de l’UCM passa a formar part del patrimoni de l’Aliança Mataronesa.
Des del primer moment de descobrir-se el robatori executat per l’Aliança els socis de l’UCM inicien una lluita legal, nombroses assemblees per part de l’UCM per desfer l’acord amb l’Aliança ja que aquesta no ha complert els pactes. L’Aliança invalida els resultats de les assemblees acollint-se al pacte firmat. Volen tancar els serveis dels diferents economats i cafès-bar. Anys de lluita i denúncia contra els dirigents de l’Aliança (JORNET) que no progressen.
El 1955 l’Aliança “ven” el patrimoni de l’UCM a la Immobiliària Aliança, que han creat ells mateixos per especular amb les locals de l’UCM.
Els economats i bars van estar funcionant fins l’any 1961, quan es veuran obligats a tancar definitivament. Entre l’any 1961 i 1963 es farà el desallotjament dels quatre habitatges del Café de Mar.
A finals dels seixanta una nova fornada de cooperadors, agrupats a l’entorn de la Cooperativa de Vivendes, reemprenen la lluita per recuperar el patrimoni de l’UCM. Tornen a activar una cooperativa de consum i una llibreria. El 1971, per tal de tenir cobertura legal als seus propòsits, creen el Grup de Cultura de l’UCM i el COOP (Centre d’Orientació Psicopedagògica).
La fí del franquisme accelera el procés de recuperació i així el 1975es realitza l’ocupació simbòlica de diferents locals de l’UCM per part dels socis a fi d’evitar la venda especulativa. Altres locals són ocupats per altres grups reivindicatius
El 1977 s’aconsegueix que tots els partits i grups polítics que conformaran els nous ajuntaments democràtics mataronins signen un acord comprometent-se a lluitar per aconseguir el retorn del patrimoni de l’UCM als seus propietaris o a la ciutat.
Diferents campanyes de l’UCM i les Associacions de Veïns reivindicant el retorn del Patrimoni. Davant la inactivitat de l’Ajuntament el 1984 es va ocupar el Café Nou que el gerent de l’Aliança, en Jornet, havia cedit en testament al Patronat de la Sagrada Família del Centre Catòlic. El local es condicionarà per realitzar activitats del Grup de Cultura i el COOP. No es deixarà fins que l’Ajuntament el recuperi definitivament i comenci les obres.
A través de PUMSA el 1990 es recuperen 4 locals del patrimoni mitjançant permutes amb els “propietaris”. La insistència del grup gestor de l’UCM aconsegueix, l’any 1998, de l’Ajuntament l’acord d’iniciar-se les gestions a fi de constituir una Fundació formada per l’IMPEM, PUMSA i l’UCM.
Serà el 2005 quan es constitueix la Fundació Unió de Cooperadors, integrada per representants polítics de l’Ajuntament de Mataró i membres del Consell Rector de l’UCM, amb l’objectiu de preservar el patrimoni. Aprofitant la reforma de la façana marítima s’adquireix el Cafè de Mar. Les obres de reforma s’inicien el 2006.
Un cop reformat el 2008 es lloga tot l’edifici del Cafè de Mar als Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per dos anys que es prorrogaran fins 4 anys.
Finalment ja en el 2012 la Fundació passa l’edifici del Cafè de Mar a la Unió de Cooperadors de Mataró per tal que el gestioni. Des de 2014 és la seva seu provisional. Es condiciona un petit Café-Bar i un viver de cooperatives.
El darrer passos han estat la compra per part de l’Ajuntament del Pati del Cafè Nou (2013) i del Cafè Nou (2015) al Patronat de la Sagrada Família. Serà el 2018 quan es comencin les obres de rehabilitació del Café Nou, pròximes finalitzar-se. El projecte és albergar un cafè, una oficina d’informació i un espai d’arts escèniques.
També podeu descobrir la nostra història amb imatges, llegint l’Auca de la Unió de Cooperadors de Mataró.